Lluís Roda

Nadales de l’eternitat
I

Cau la neu al claustre de la catedral de Canterbury,
Sobre l’aigua que cau a les cascades del Niàgara,
Les volves esborren totes les fronteres de la Terra,
Desprotegit, un nas somriu, sota la gorra, al vidre d’un aparador
─Fa un fred que pela als carrers de Nova York─,
Els dits hivernen sota els guants gelats dins les butxaques de l’anorac.

II

Hi ha flames que escalfen la buidor, sota els ponts,
Als bidons dels scalextrics de París, mudes sirenes sense cant, fars de navegants
Extraviats i nocturns, putes sense bar,
Avisos de dosis a la intempèrie, reunits al portal,
Com un pessebre d’ara, actual.

III

Sodoma i Gomorra incendiades. Caldrà fugir de Betlem,
Evitar la mort dels innocents, aquells que som culpables.

IV

És Nadal a Florida i a Luxor, i a l’Antàrtida,
A Roma i a Atenes, a Esparta, i a tot el Peloponés.
És Nadal per a hutus i tutsis.
Per a l’emperador del Japó, per a tot l’Orient,
Per a reis i camells.

V

Un naixement amb aigua de veritat, paper de plata de xocolata, molsa de plàstic verd, Caganer i muntanyes de suro, amb un ramat d’ovelles ─i de porcs─ sota una palmera, Contra un firmament blau de paper de cotó-en-pèl amb núvols de cotó-en-pèl 
Constitueix un món real que
Hem perdut.

 

 

VI

I amb la humitat clavada als ossos, comprarem una simbomba i, si cal, una matraca
En alguna parada vora el Mercat Central ─de València─
Per regalar un somriure; perquè res no és regalat.
Perquè tot tinga un sentit.

VII

I, amb paper de Nadal, emboliquem-nos d’amor
Amb la millor voluntat.

I que totes les mirades de les persones del món
Puguen encreuar-se sense por
Ni vergonya, en un món nou.

Que ajudar els altres no siga un suïcidi
I que els regals d’uns xiquets no siguen fets per uns altres.

Conscients, per fi, que és el nostre amor que necessiten,
El nostre temps, la nostra dedicació no egoista, la nostra atenció,
I no tant diners o joguines...

VIII

Fills d’Abraham o de Brahma: fills d’un món xicotet,
Seguem a taula junts:
Ateus i creients.
Convidats i reunits pel sentiment compartit que l’amor
No és una estrella fugaç.

IX

Sinó una arma de doble tall.

X

Un univers fulgurant
Als ulls de cada xiquet
Del planeta.
Un trampolí al seu ─i al nostre─ futur.
La decisió d’estimar
I de fer allò que cal
D’ara
Endavant.
Com si Nadal fóra sempre
I
Sempre fóra Nadal.

Lluís Roda
l.roda@terra.es